Restriccions

El Alto, 15 de novembre de 2010

Abans d’explicar-vos les nostres peripècies, hem de dir que no esperàvem tanta resposta al bloc patatero. Ens ha fet molta il·lusió tots els missatges i comentaris que hem rebut. Són una gran alegria que ens ajuden a fer que a la nostra nova casa ens acompanyin no només les noves coneixences (que ens acullen molt càlidament) sinó també vosaltres. És fantàstic!

Explicàvem la setmana passada, l’acollida i els primers passos per Corpa, la nostra aclimatació i els primers dies de treball.

Aquesta setmana ha sigut molt bonica també, ja que hem pogut arreglar una mica la nostra caseta (habitació) i hem pogut anar entrant una mica més a la feina de l’Hospital. De fet, l’Anna hi ha entrat molt, ja que hi ha hagut molt bona entesa amb les metgesses i ahir diumenge ja comparava la seva feina a Corpa amb el ritme de Sant Joan de Déu a Barcelona. A l’Abraham li està costant una mica més situar-se a la seva feina, ja que esperava tenir una mica més de temps per ubicar-se, però “ni modo” (expressió boliviana molt utilitzada que es podria traduir per “quin remei”).

En tot cas, reprendrem la nostra història tornant a Corpa des de l’Alto. Era dimecres 10. En Fabio compadit de que no ens poguessim dutxar a Corpa, decideix comprar un “calefón” (escalfador). Ens explica que l’ha comprat elèctric ja que així no cal dependre del gas. De gas a Bolivia n’hi ha molt i per tant és molt barat. Ah! I llavors com és que no és de gas? Doncs perquè estem molt a prop de la frontera amb Perú i es revisa amb lupa el gas de la regió no sigui cas que sigui gas destinat al contraban.

La tarda següent en Fabio instal·la el calefón i nosaltres estem més contents que un gínjol. Ens avisa però que no el pot provar perquè donat que tothom ha aprofitat per plantar “papes” (no els que inauguren la Sagrada Família, sinó patates en bolivià) i han desviat l’aigua per regar. Ni modo.

Sembla que el dia següent, divendres, també reguen les papites. Per sort, a la cuina hi ha una aixeta que té aigua. És d’aquells misteris inexplicables, tot el poble sense aigua, però la cuina de la comunitat resulta que té un formós doll. A vegades és millor no preguntar-se massa coses. En tot cas ens ha anat molt bé. Aquella tarda, arriben sis joves a fer un recés. Pel que sembla, un d’ells, l’Adolfo, vindrà a Corpa a partir del gener. A nosaltres ens ha anat molt bé perquè amb ells hem iniciat la sana tradició de jugar després de sopar. Visca!

L’endemà, eren les sis del matí i l’Abraham decideix d’anar a provar la nova dutxa. Evidentment se’n torna cap a l’habitació dient-se “ni modo, sortiran unes papes ben boniques!”, i apa, cap a l’hospital a veure si fa més fotocòpies! Cap a quarts d’onze l’Anna va cap a l’hospital i l’Abraham torna a casa. Visca, se sent la dutxa funcionant! Deuen ser els joves del recés. Vint minuts més tard: caram els nois del recés sí que es dutxen, si només fa un dia que hi són! Al cap de mitja hora, en Mariano avisa que s’ha trobat la dutxa encesa però que no hi ha aigua calenta. Ni modo.
Diumenge és un dia trepidant a l’hospital. Com que hi ha feria a Corpa, tothom aprofita per fer-se un chequeo. Activitat frenètica, però cap a les cinc de la tarda tenim temps tota la familia per anar a donar un tomb per les boniques pampes de Machaca. Hauríeu de veure l’encant que té passejar per l’altiplà! Res no atura els ulls. A més ens anem creuant amb animalons diversos. Vaques, cabres, ases, llamas, i gossos, molts gossos! També l’home amb bicicleta que s’atura per preguntar-nos com estem.

En arribar del passeig ens adonem que tal com diu una dita aimara, tot a la naturalesa és parell. Faltava aigua? Doncs suma-li el llum. Nosaltres portem una lot, però resulta que les piles enganxades a la lot, no entren perquè són massa grans! Així que per sort podem sopar amb una llum de gas. Al final resulta que el gas és el més fiable!

Vaja, no us explicarem més les nostres peripècies, però sí dir-vos que fa molta ràbia que després de quatre dies sense aigua, quan finalment n’hi ha resulta que falla el llum. Pel vostre consol, ara ja som a l’Alto, nets i polidets. Tornem a Corpa demà dimarts i ja us explicarem la setmana que ve com segueix la història. Fins ara!