Diuen que els ciutadans de El Alto tenen un orgull i un esperit combatiu fora de mida, i ni que els caigui el cel al damunt, mai no es dobleguen ni es deixen vèncer. Doncs bé, en Guinot sembla un alteño de tota la vida, perquè des de fa unes setmanes no hi ha caiguda ni trompada que el desanimi: una vegada rere l’altra s’aixeca ell sol i es posa ben dret. Sembla que això de moure’s de quatre grapes serà un vist i no vist, i abans que aparegui la primera dent, en Guinot ja farà sol les primeres passes. Uuau!!
I és que s’enfila per tot arreu: quan és al llit, escala pel capçal. Si és al terra es posa dret agafat a qualsevol banc o a les potes del llit, ha après a baixar sol del cotxet i de mica en mica va guanyant autonomia. Els nyanyos i les banyes són incomptables, però el bon humor amb què ho prova una vegada i una altra és més fort. Res el desanima!!
Un dels jocs on en Guinot es diverteix més i es permet anar de quatre grapes; és el de fer anar per terra la torre de cubs de colors que li va regalar la Rocío el dia en què deu víctimes van fer de conillets d’índies per ajudar-nos a crear el joc del 35 + 2. Un dels jocs en què els pares ens divertim més és el Carcassone amb totes les seves extensions, que en Josep i la Míriam van tenir la genial idea d’enquibir en tres calaixos de butxaca. Moltíssimes gràcies a tots per regalar-nos tantes bones estones!
De bon matí, pels volts de les set o les vuit, l’Abraham inicia la feina a l’hospital. La finestra del despatx d’administració dóna just al jardí de casa, i per tant el fil musical que li arriba mentre fa números i cronogrames és el del despertar del Guinot amb la seva simpàtica xerrameca.
Cap a les deu, quarts d’onze... canvi!! L’Anna puja a l’hospital i l’Abraham passa a ser el company de jocs d’en Guinot. Normalment ens retrobem tots cap a la una, quan primer en Guinot i després nosaltres assaborim el dinar en companyia de Doña Beltrana, el personal de l’hospital, en Fabio, el Mariano, en Bartolo i qui hi hagi de visita. Breu apunt gastronòmic pel que fa a l’alimentació d’un nadó de vuit mesos i mig a l’altiplà: tenim la gran sort que Doña Beltrana fa unes sopes boníssimes i amb poc locotito, que són la delícia d’en Guinot. I no patiu que no anem curts de proteïnes: pollastre, botifarra, carn de llama i fins i tot carn de cui!! (animalet rosegador que segons com el miris és un tendre conillet i segons com una escabrosa rata). A res d’això no li fa fàstics en Guinot, que està creixent com un campió.
Les tardes són ben tranquil·les (però si el matí també ho ha estat!!). Suposem que amb el pas del temps anirem agafant més ritme i responsabilitats a l’hospital. Ara per ara, el dia a dia ens brinda moltes estones lliures per estar amb en Guinot, jugar, passejar, rentar bolquers i més bolquers o escriure el bloc sense pressa.
La pluja també comença a ser part del quotidià. En un tres i no res les nuvolades creixen, descarreguen pedra i es fonen. La fresca de l’estiu a l’altiplà, promet un hivern de por pels fredolics! Fins i tot el dia de Nadal ens van començar a saludar les primeres plaques de neu. Si seguim a aquest ritme, ben aviat la pampa serà d’un verd preciós.
Tot seguit, la crònica del quotidià la podreu trobar en imatges. Esperem que hagueu passat un molt bon Nadal i tal i com ens heu desitjat vosaltres, us desitgem un nou any ple de projectes i realitzacions personals! Que el 2011 porti més temps per compartir amb les persones estimades, temps per al joc i la lectura...per a la imaginació i per als somnis!
