HOMBRE, PAPAYA!
A mi me gusta la papaya porque me recuerda a
mi papá, yaaaa.
Quan en Mariano escolta la paraula “papaia”
diu aquesta frase. Abans era molt constant i segons ens expliquen arribava a
posar nerviós al Pepe, el jesuïta anterior al Fabio. Ara és suficientment
constant com perquè en Guinot ja l’hagi après i repeteixi la broma.
En Mariano acaba d’arribar d’un viatge de
quatre mesos per Espanya on ha visitat a la seva família. Ens ha fet molta
il·lusió tornar-lo a veure. En Guinot recordava perfectament que el convidava a
sapitos (unes xocolatines en forma de gripau). En Ponç ha rigut molt en
veure’l, i en Mariano estava convençut que reconeixia el seu to de veu. Tot pot
ser, però val a dir que en Ponç sempre troba motius per a riure una miqueta.
Als vellets de Corpa també els ha fet il·lusió, ja que en Mariano ja fa molts
anys que els reparteix aliments el primer dissabte de cada mes. Els aliments
els compra amb les vendes dels seus quadres. També s’ha de dir que la cosa va
començar fa uns 30 anys en un altre context, i a hores d’ara la gran majoria de
vellets, ja tenen amb què comprar aliments, però que et regalin alguna cosa
sempre és una alegria!
En Mariano va arribar amb tota una caixa de
sapitos pel Guinot, que no se’n sabia avenir i volia regalar-n’hi una altra al
Ponç, però li vam dir que encara no prenia xocolata. Perquè malgrat vàrem
publicar que ja tenia les seves primeres quatre dents, sembla que van a un
ritme molt tranquil a sortir, així que ja veurem si arriben als dos mil·límetres
quan celebri el seu aniversari.
Així doncs, en Mariano als seus 87 anys té un
ritme bastant més trepidant que no pas el nostre. I per si fos poc, nosaltres
anem desestimant els pocs viatges que teníem previstos. Aquest novembre havíem
de visitar Cochabamba aprofitant una visita del general dels jesuïtes. Però al
final hem preferit el ritme corpenyo i ja visitarem Cochabamba el mes de gener.
També havíem mig aparaulat una trobada amb en Bartolo als Yungas (zona
selvàtica de la Paz). Però la veritat és que el curs escolar s’està acabant i
segurament serà en Bartolo qui ens visiti. Ens anem emmandrint i provem
d’aprofitar aquest darrer mes i mig de tranquil·litat. Ja vindrà el moviment a
partir del gener. Ara anem baixant a la Paz per acomiadar-nos de les persones
que hem anat coneixent aquests mesos.
Un altre dels temes que hem de tancar és la
venda del cotxe, però segurament això serà motiu d’una altra entrada un cop
l’haguem venut, que encara hi haurà algun dels molts compradors interessats que
llegeixi el bloc i no ens voldrà comprar la nostra ferralleta!
Així doncs, prometem una entrada més divertida
aviat. Fins llavors!