dilluns, 8 de novembre de 2010

El Alto, 8 de novembre de 2010


8h del matí del 3 de novembre:

Arribem a l’aeroport de la Paz, després de tres avions i poques hores de son. Primera gran sorpresa: també han arribat totes les maletes, la infinitat de bosses de mà i el cotxet d’en Guinot. Contents com uns gínjols, però esbufegant a cada petit esforç perquè l’alçada es deixa notar, aconseguim situar tot l’equipatge sobre dos “carritos” de l’aeroport.

A la sortida, el primer carrito atapeït fins dalt l’arrossega l’Anna. Una mica més enrere la segueixen en Guinot (el més en forma dels tres) i l’Abraham. L’Anna surt tot buscant en Fabio, mentre el Fabio i la Dra. Irene són a l’espera de veure aparèixer una espanyola amb la seva wawa (en Guinot). Creuament de mirades: l’Anna recorda un Fabio de trenta-quaranta anys de la seva visita a Corpa durant el 2009 i el Fabio veu una estrangera sense wawa. Finalment...

- Fabio?

Sí!! Són ells!! L’Anna descobreix que l’Abraham tenia raó (en Fabio ronda més la cinquantena llarga que la trentena) i en Fabio descobreix que qui porta la wawa és l’Abraham.
A partir d’aquí, rebem una càlida acollida que alleugereix molt el pes de l’equipatge i el cansament acumulat. Visca!! Ja som a Bolívia i la nostra experiència de voluntariat comença a bategar amb molta alegria.

Agafem el carro (cotxe) ple a vessar, i ens dirigim a la Comunitat Iturralde, situada a l’Alto. Aquesta serà la nostra segona llar: una habitació on poder venir de tant en tant, per respirar ambient urbà i gaudir de comoditats com una dutxa, internet i una fantàstica rentadora. Comencem a intuir que segurament serà el lloc on hi passarem els caps de setmana (reconvertits a dilluns i dimarts) perquè els dissabtes i diumenges són els dies de més feina a l’Hospital de Corpa.

Us presentem la comunitat dels jesuïtes que viuen a El Alto però també a Corpa: el rector de la parròquia de Corpa i responsable de la nostra vinguda a Corpa és en Fabio. Un italià simpatiquíssim molt amant del cafè. El Fredy, un jesuïta bolivià que inicialment anomenava Guido al pobre Guinot. El Coco: també bolivià i “aspirant” a jesuïta. Aviat serà destinat a alguna altra zona. I finalment el Mariano Alique, jesuïta espanyol molt trempat que supera els 80 anys i les seves pintures de coralls superen el miler.

Així com en Fabio i el Coco van i vénen, el Mariano és molt més a Corpa i el Fredy a El Alto.

Dijous 4 de novembre de 2010

A la tarda marxem cap a Corpa per conèixer el que serà casa nostra. Hi anem amb la panxa molt plena, perquè a l’hora del almuerzo...

Doña Sònia (la cholita que cuina i fa les tasques domèstiques a la comunitat Iturralde) havia preparat una almuerzo boníssim. A casa, només hi érem nosaltres (en Fabio i en Fredy havíen passat el matí fora i el Coco era a Corpa). Pensant que no ha de venir ningú més, comencem a dinar contents i feliços, quan just després d’acabar-nos l’última cullerada de sopa, arriben el Fabio, la Irene i en Fredy:

- Vengan, vamos juntos a almorzar fuera.

Doncs apali! Marxem a dinar a fora a corre cuita i deixem a Doña Sònia amb la cullera a la mà.
L’arribada a Corpa és al vespre. Coneixem a Doña Bertrana (la Doña Sònia de Corpa) i a Doña Oti (infermera de l’hospital). Ens ensenyen casa nostra: l’habitació número 10 de les dependències de la parròquia. Situada paret per paret de la cuina, i veïna d’una altra habitació (la número 9) que encara és buida.

Terra amb llistons de fusta, parets pintades de color groc, i un bany molt senzill que l’endemà intentem deixar com a nou per començar-nos a fer l’espai més nostre.

Dissabte 6 de novembre de 2010

Estrena a l’hospital després d’un dia que dediquem a arreglar l’habitació, a deixar-nos prendre el pèl en comprar una ampolla d’aigua i a fer un tomb per Corpa.

De bon matí anem cap a l’hospital. L’Anna acompanya el passe de visita i comença a fer un primer tast d’una realitat mèdica absolutament diferent a la que ha conegut fins ara. Canvien els pacients i la manera de viure la malaltia, les patologies (aquí molt més evolucionades i colpidores), la disponibilitat de fàrmacs i infraestructures... També canvia l’acompanyament al familiar malalt, la lògica amb què funciona tot plegat...

És hora de començar a aprendre a treballar i acompanyar de nou i sembla que el primer pas passa per fer ecografies. Visca!!

L’Abraham inicia el dia a l’administració, ocupant-se especialment d’en Guinot, d’uns cartells que cal fer per l’acreditació que l’hospital espera passar el 25 de novembre (esdevenint un centre de segon nivell) i fent algunes fotocòpies.
A l’Abraham li espera un munt de feina!! Organitzar el que és desordre i més desordre... no serà gens fàcil!

Diumenge 7 de novembre de 2010-11-09

Matí de més ecografies i visites per l’Anna i més fotocòpies per l’Abraham. Matí de descans i nous aprenentatges pel Guinot (que ben aviat recorrerà l’altiplà de quatre grapes).
Al vespre, baixem cap a la Paz on avui hem fet quatre gestions al matí, per acabar passant la tarda a l’Alto on seguim generant més i més hematies, mentre us deixem aquestes “quatre” ratlles de novetats.

Fins a la propera, una forta abraçada de part dels tres!!

9 comentaris:

  1. Visca! Estem més que contents de veure que us va bé, i que podrem anar seguint la vostra aventura setmana a setmana. Molts ànims a tots tres!
    Quim

    ResponElimina
  2. Molts petons a tots tres!!! Estem contents de saber que podrem anar veient des d'aquesta petita finestra com us va de bé l'experiència.
    Una abraçada!!!
    Meritxell

    ResponElimina
  3. ENDAVANT nois!!! Molts anims... Gràcies per aquest blog que ens servirà per tenir una lectura en primera mà de totes les vostres vivències i... perquè no, donar-nos una mica d'enveja de no ser allí per tenir la vostra experiència.
    Molts petons de l'Aina, l'Alex i de la Montse

    ResponElimina
  4. Hola família, ens alegra molt saber que a través d'aquest blog podrem anar seguint les vostres vivències, que heu arribat bé i que ja heu iniciat la vostra adaptació al nou lloc, de ben segur serà una gran experiència vital! Abraçada forta i petons de part de tots 4!!

    ResponElimina
  5. Molta sort, disfruteu de cada nou esdeveniment i clebreu tot allò que surti bé,

    Fins aviat!

    ResponElimina
  6. Hola familia!! quina il·lusió saber de vosaltres i començar a compartir les vostres experiències... moltíssimes gràcies per crear aquest espai que ens fa sentir-vos ben a prop!! Us enviem una abraçada ben forta i una mica d'oxígen extra per ajudar-vos en aquest inici de camí. Fins aviat!! Us estimem! Miguel i Clara

    ResponElimina
  7. Ep! Els senyors de Google maps acaben d'actualitzar les imatges de la vostra zona! Em sembla que he trobat Corpa... o no? Hi reconeixeu el vostre poblet, aquí?
    http://tinyurl.com/2dvcz4t

    ResponElimina
  8. Xicotets!!
    Quina il·lusió llegir el vostre blog i saber com us va tot!! Ens mantindrem atents a les vostres vivències.
    Us enviem una abraçada ben forta des d'aquí.
    Un petó,
    Aleix i Laia

    ResponElimina