Des que vivim a Corpa, una de les activitats que de tant en tant animen les nits després del sopar és una estona de cinema. La veritat és que és tot un luxe disposar d’un projector, uns altaveus, una pantalla i un lector de DVD’s per convertir la cuina en una autèntica sala de cinema on no hi falta l’olor (i el bon gust) de les pipocas (crispetes).
Ja fa uns mesos que una de les pel•lícules que vam veure va ser Cuestión de fe. Una producció boliviana, el•laborada amb un baix pressupost però amb un guió molt distret ple de bones dosis d’humor. La veritat és que des d’aquí us la recomanem, a l’igual que una altra bona pel•lícula rodada a Bolívia: Y también la lluvia.
Molt sovint es diu que la realitat supera la ficció, i això aquí a Bolívia és especialment cert. De fet, ja us vam parlar de l’hiper-realisme bolivià. Sense ànim de desvetllar massa elements de l’argument, dir-vos que a Cuestión de fe s’expliquen les peripècies que tres amics passen per transportar la imatge d’una virgencita que ells mateixos esculpeixen, per satisfer l’encàrrec d’un temible mafiós que la desitja tenir a casa seva en tamany real. Durant tota la pel•lícula les passen magres per satisfer puntualment la comanda; i escena rera escena la cosa s’embolica que fa fort.
Doncs bé, no fa massa en Fabio es va veure implicat en una experiència bessona. El bisbe va ser el promotor de la iniciativa: fer peregrinar per les comunitats de l’altiplà a una còpia de la molt venerada imatge de la Virgen de Copacabana. La veritat és que aquí les imatges desperten molt l’interès de la gent; i rebre la visita de la Virgen es va convertir en un esdeveniment més que sonat.
Tal dit tal fet! En Fabio uns dies abans de l’esdeveniment ens explicava l’apretada agenda de la Virgen, que en pocs dies passava entre d’altres comunitats per Tiawanaco, Taraco, Corpa, Jesús de Machaca, San Andrés de Machaca, Desaguadero, el Perú i retornava a Bolívia. Com a responsable de la pastoral del municipi, en Fabio era l’encarregat de transportar durant dues setmanes la Verge d’una comunitat a l’altra per tota l’àrea dels municipis de Jesús de Machaca i San Andrés de Machaca, i per això es va espavilar a aconseguir un 4x4 amb una gran caixa al darrera on hi pogués viatjar la Virgencita, que com veieu a les fotos; no era pas petita!
El punt de partida era recollir la Verge a la comunitat de Taraco, on ja s’havia celebrat la seva visita sota la tradicional pluja de mixtura (confetti), un bon apthapi i refresquitos per a tothom. Abans d’iniciar el camí sorrenc i ple de bots en direcció a Corpa, en Fabio proposa al bisbe de separar el nen Jesús de la Verge, pel risc de que un dels dos pugui caure lesionat durant el viatge però el bisbe s’hi nega en rodó. Com és possible separar a tan tendra imatge?
Ni modo! Per primera vegada des de la seva sortida, la Verge tasta les pistes de terra i arriba a Corpa camuflada entre pols i mixtura. Però el més preocupant és que entre tants bots i amb el nen Jesús rebotant-li a là mà, la Verge s’ha fracturat el canell i uns quants dits i el nen Jesús s’ha partit en dos.
Sort que a Corpa hi ha un bon hospital on atendre-la, fins i tot amb servei de RX!- pensen alguns...
Sort que a Corpa hi ha un bon hospital on atendre-la, fins i tot amb servei de RX!- pensen alguns...
I sí, abans d’arribar a l’hospital, la Verge passa per l’església del poble i per les mans d’en Bartolo, que arregla la trencadissa i camufla la divisió del nen Jesús entre la roba que porta.
Després de “reposar” una estona a l’església, on la gent ho aprofita per encendre-li alguna espelma, oferir-li coca i fer-se infinitat de fotografies al seu costat, la Verge arriba a l’hospital, on és rebuda amb tots els honors. En Fabio li dedica un discurs molt sentit i adient, agraint-li la cura que té per tots nosaltres; lloant la protecció i capacitat que té de sanar... i és aleshores quan el bisbe, ni curt ni peresós deixa anar un estirabot inesperat: ens aconseguirà una rèplica de la Verge perquè la puguem tenir sempre a l’hospital.
Vatua!!
En Fabio es veu obligat a somriure i a assegurar que construirem una petita gruta per la Verge, mentre els ulls disparen un perdigó al bisbe pel cop baix d’endinyar-nos una Verge permanent.
En fi!! De l’hospital cap a Jesús de Machaca, de Jesús cap a .... en Fabio volta i volta com una baldufa durant uns quants dies, fins al municipi de San Andrés de Machaca, anhelant el moment de passar la Verge als responsables del Perú. Quan arriba la cita per fer el traspàs, la Verge ha passat a ser una habitant més de l’altiplà i havent de canviar el cotxe, ara viatja dalt de la parrilla (de la vaca). En Fabio arriba puntualment a l’indret acordat. I espera. Espera, espera...
Una hora, dues.... no apareix ningú a buscar-la.
Una hora, dues.... no apareix ningú a buscar-la.
Iiiiiaaauuuuu! Què hi farem!! La Verge torna cap a Corpa i és amagada d’incògnit durant uns dies a una gran sala de l’hospital, on un diaca per poc no la crema de tan posar-hi ciris. La meitat superior del nen Jesús descansa a la capella on pot ser adorat i la meitat inferior... la descobreix l’Anna tot d’una, dins el banc de la cuina on hi guardem el pa.
-Ostres!! El nen Jesús!!
-El niño dos!!- exclama l’Abraham.
Com un llamp apareix en Bartolo a la cuina i s’emporta el nen Jesús per restaurar-lo, abans que puguem seguir fent quatre bromes. En fi... qui realment vol tocar el dos amb la Verge és en Fabio; que finalment un bon dia i abans que despunti el sol, marxa de nou amb la Verge a la parrilla perquè un altre municipi n’agafi el relleu.
En quants trossos la Verge haurà acabat el seu peregrinatge? Qui sap!! El que sí que imaginem és que si mai arriba una imatge de la Verge de Copacabana a l’hospital, la que ens donarà el bisbe serà aquesta virgencita liciadeta de Corpacabana.
I atenció que arriba la tercera pista per endevinar el nom del germanet d’en Guinot. Ens agrada molt rebre la vostra pluja de noms. Ànims que encara cal trobar la solució!
Aquesta vegada, ens permetem una pista que escombra un xic cap a casa...
En ................ celebrarà el seu sant el mateix dia de l’aniversari d’una de les seves tietes.
