Tardor

Amb Sant Josep, va arribar a Corpa l’invent de l’internet. Però com si no s’ho acabés de creure, només va estar-hi de passada, fins a l’arribada de la tardor, dos dies més tard. Nosaltres, ràpids per definició, no vam poder-ho aprofitar, però esperem que algun dia torni a venir i podem fer algun relat al bloc des de Corpa.

Tot i així, l’entrada de la tardor va ser un dia ben bonic. Els amics de l’hospital van sorprendre’ns amb un dinar cuinat expressament per celebrar els nostres 2 anys de casament. Fins i tot hi havia Tiramisú de postres, que malgrat el cacau i el cafè, vam deixar tastar a en Guinot. A més, van tenir paciència i van deixar que els expliquéssim l’Apthapi a la catalana d’aquell dia (per qui no recordi què significa apthapi, pot rellegir l’entrada del bloc titulada“salt de puces”, per qui no recordi aquell dia, teniu tota la raó, encara devem les fotos). I parlant de fotos, dies més tard hem vist algunes fotos i hem de confessar que malgrat enyorar-vos una mica, vam trobar a faltar amb molta força... les botifarres de Moià! Que bones!

A la pissarreta, en Bartolo ens havia dibuixat amb molta gràcia rememorant el ball de cholita de l’Anna i la vocació de cangur i canguret de l’Abraham i en Guinot. Tot això amb l’expressió “Jallalla Abraham, Anna i Guinot”. Deixarem que descobriu i doneu idees sobre el significat de Jallalla, però ja us avancem que anava d’acord amb el dia i no és cap insult.

Amb la tardor, també ha arribat la dèria d’arreglar les històries clíniques de l’hospital. Això significa revisar 5.500 històries de pacients i comprovar si falta algun dels 12.000 segells que ha de tenir, revisar l’ordre dels papers, i fins i tot canviar models antics de formularis per nous. És una veritable bogeria. La veritat és que ho contemplem mossegant-nos la llengua per no dir tot el què ens sembla. Diuen que de cara a l’acreditació de l’hospital com a segon nivell, agafaran històries a l’atzar i han d’estar perfectes. Sembla que una atenció que no hagi complert els requisits formals l’any 2002 pot invalidar-nos la certificació avui. A vegades pensem en algun de vosaltres contemplant-ho. En Ricardo d’Arrels segur que diria que “lo perfecto es enemigo de lo bueno”. Paciència. Tal com ens va dir en Fabio, serà ajudant en coses com aquestes que potser més endavant podrem incidir en coses que ens semblin importants. La veritat és que als nostres ulls, l’estona compartida val molt més la pena que no pas la feina feta.

També era una data important el dia 26, ja que era el dia en què després de gairebé un any, es reprendrien les cirurgies a Corpa. No sé si us vam explicar que vam anar a una clínica del Alto, anomenada Clínica Lucho Espinal però més coneguda com a clínica Fides. El nostre objectiu era fitxar a un equip de cirurgians que l’any passat havien vingut alguna vegada a operar a Corpa. Vam aconseguir que volguessin emprendre de nou les cirurgies, però també ells van aconseguir que l’Anna vagi un cop cada 15 dies a atendre a la clínica. La veritat és que no està malament, ja que també és una oportunitat veure com es treballa en una clínica gran de El Alto. En tot cas tota la setmana ha sigut de molta feina per l’Anna, ja que ha hagut de parlar amb diversos pacients que podrien ser operats, preparar el material necessari i animar al personal de l’hospital. Finalment, el divendres 25, ens van avisar des de la Clínica que no tenien anestesista i que ho posposàvem una setmana. A veure doncs demà, dia 2 d’abril!