Oftalmòlegs amb vista

A finals de febrer va haver-hi a l’hospital una campanya d’atenció a problemes i malalties de la vista . A tal fi van venir durant un cap de setmana quatre oftalmòlegs amb una infinitat d’ulleres i aparells per mirar la salut ocular de les comunitats del voltant de Corpa.

El dissabte només van tenir uns quatre o cinc pacients, cosa que no els va entusiasmar massa, però la veritat és que el diumenge van poder remuntar el vol, ja que van tenir una feinada impressionant. Devien tenir més de cinquanta pacients, i van treballar de valent i amb ganes. De totes maneres, no semblava que tots quatre hi posaven el mateix ímpetu. De fet, n’hi havia un que semblava força cansat. Però tornem una mica enrere en el temps per tal de descobrir l’origen d’aquest cansament, físic i emocional.

Diumenge de bon matí, aquest protagonista sortia de la cuina amb un parell de pans i una cara de força cansament. L’Abraham i en Guinot després de dir-li bon dia, van entrar a la cuina per a esmorzar. Al cap d’una estona, torna a entrar el nostre oculista i es disposa a prendre un “matecito” ben calentó. L’Abraham per cortesia li demana què tal ha passat la nit i la resposta no deixa de sorprendre’l.

Resulta que el dissabte a la tarda, veient que no hi havia massa feina, l’oftalmòleg que havia vingut amb la seva dona, decidiren d’anar a Desaguadero a passar l’estona. Desaguadero, poble fronterer amb el Perú, deu estar a més de trenta quilòmetres de Corpa. Però cal tenir en compte, que Corpa no és la Paz, i l’últim transport públic surt a les cinc de la tarda. Sembla que no ho van tenir en compte i en veure que ja no podien tornar en cotxe van decidir la dona i ell de tornar tot passejant. S’havien perdut enmig de les pampes de Machaca (cosa fàcil) i havien passat la nit al ras. Ell s’havia embolicat papers de diari a les cames perquè no podia de fred.

Durant el dia la història va ser la “comidilla” de tothom i eren objecte de plany i admiració. Però per si no hagués sigut prou èpic per si sol, resulta que cap al vespre la dona de l’oftalmòleg trenca aigües i els acompanyem d’urgència a la Paz amb l’ambulància. Sí senyors! Aquesta parella esperava un fill amb molta il·lusió, i havent complert les 40 setmanes d’embaràs i tenint tot a punt per anar a l’hospital, els enganxa el cap de setmana i decideixen d’allunyar-se 90 km de la Paz. Per si fora poc, a mitja tarda se’n van encara més lluny i decideixen de tornar caminant entrada la nit per la pampa. Però encara hi ha més, aquesta bona dona havia trencat la bossa feia 3 dies!!! Són uns campions! I a nosaltres que ens semblava lluny el Vendrell! La veritat és que la naturalesa és ben sàvia i va tenir compassió, perquè els arriba a enganxar el part a mitja nit i no sé com s’ho maneguen. En Bartolo, amant de les bromes fortes, en saber que la dona havia trencat aigües va fer broma amb el fet de que haguessin decidit anar a Desaguadero.

L’epíleg d’aquesta història és el dissabte següent, tot sopant, que truquen a la porta cap a les 10 de la nit. Tot fent broma, algú comenta que deu ser l’oftalmòleg que vaga per Machaca. Doncs no us ho creureu, però era el nou pare, aquest cop sense la dona i la criatura, que volia arribar a Jesús de Machaca a peu! Després de convèncer-lo que no era tant bona idea (això que Jesús només està a 6 km, pecata minuta pel nostre campió), va sopar amb nosaltres i aquest cop sí, va fer ús de la mateixa habitació que li havíem preparat una setmana abans.