Feliç 5520!

Encara hi ha algú que es miri aquest bloc? Si és així, aprofitem per felicitar-vos pel nou any aimara. El passat 21 de juny hem entrat ni més ni menys que a l’any 5520. Esperem que tots els desitjos que tingueu per aquest nou any es puguin dur a terme!

Com es pot veure, el calendari aimara, queda molt marcat pels ritmes dels astres i del camp. Així, comença amb el solstici d’hivern, i és un temps per a deixar descansar el camp. Temps aprofitat per pensar, somniar, imaginar com volem que sigui aquest nou any. Després vindrà la primavera, el temps en què cal posar-se en marxa i començar a sembrar per tal que allò que hem estat somniant esdevingui realitat algun dia. Durant el temps d’estiu serà aprofitat per veure com el que hem sembrat va creixent i es converteix en allò que imaginàvem. Finalment vindrà la tardor, el temps en què si hem tingut sort i tot ha anat bé, podrem recollir els fruïts d’aquest any.

Doncs bé, per a nosaltres aquest serà un any amb dos hiverns i dues primaveres. Dos hiverns per a somniar i dues primaveres per a sembrar. Mig any a l’hemisferi sud i mig any a  l’hemisferi nord. Així que en un sol any tindrem l’oportunitat d’imaginar un parell de projectes i de posar-los en marxa, esperant que creixin i donin fruïts el proper any. Un d’aquests caldrà que sigui el retorn. Imaginar-nos la tornada. On viurem, què farem, com ens readaptarem. Serà tot un repte i esperem que ens hi ajudeu. Recomençar amb il·lusió en un país cansat d’estar en crisi. Conèixer a uns quants petits que han nascut en terres catalanes mentre érem a l’altiplà. Que en Guinot i en Ponç puguin conèixer a tanta gent que els espera amb tanta il·lusió. Però per imaginar la tornada, encara és d’hora.

L’altre projecte que ens agradarà imaginar és la casa rodona. Volem viure en comunitat. Espais comuns i espais privats. Que la nostra vida familiar s’enriqueixi quotidianament amb altres vides familiars. Acostumar-nos als jocs, diàlegs, àpats, pel·lícules, reflexions... en comú i a casa, sense haver de quedar. Espontani, a la sala d’estar.

Quan no bufa el vent, moltes tardes sortim a passejar. En Ponç s’adorm a la manduca (el nostre awayo occidental). En Guinot reclama els dos caramels que sap que sempre portem quan sortim a passejar, i nosaltres dos acostumem a parlar de com ens ha anat el dia, que no és massa estens ja que bona part del dia la passem junts, i de com ens agradaria que fos la casa rodona. Ja hem fet uns quants temes i cada dia aprofundim una mica més en cada un d’ells. Així que quan vingui el temps de sembrar ja tindrem unes quantes llavors escollides. Comptem amb vosaltres!