Tracta d'arrencar-lo!!

Quan ja semblava que teníem més que abandonat el bloc... nova publicació inesperada!

Són molts els mesos que han passat des de la darrera crònica i tenim força historietes al sarró pendents de ser explicades. Intentarem anar a pams i anar-les penjant de mica en mica, durant les properes setmanes. L’objectiu és posar-nos una mica al dia abans d’acabar l’any! Som-hi!

Ho vam deixar amb la solució del concurs d’opinió sobre el cotxet que ens porta amunt i avall per les pampes de Machaca. Enhorabona a tots els que hi heu participat, i a tots els que l’heu encertada, acabeu de guanyar el gran privilegi de venir a donar un tomb amb nosaltres dalt d’un fantàstic Peugeyota de color verd!!

Penseu que és un bon premi, perquè no està mancat de sorpreses i d’una certa emoció.

Ja ho veieu, a la fi ens vam decidir per aquest model malgrat que el Wols baixen confitura va fer-li ombra fins al final. Els motius de la compra (a banda de que fent un esforç i apostant-hi una part dels diners que tenim guardats pel viatge de tornada, podíem arribar-hi...) van ser la simpatia del matrimoni que ens el venia. (Ja hi som!! Que en som de mal compradors!).

Es tractava d’un matrimoni curiós de mitjana edat en amunt. En Paul (francès i amant dels cotxes de la seva terra) i l’Ana Maria: una boliviana que d’aspecte bolivià en tenia ben poc perquè més aviat semblava una jueva que buscava qualsevol oportunitat per dir: Shalom...

El fet és que qui més confiança i honradesa ens va transmetre va ser en Paul; i tot parlant parlant, i demanant-los que ens ajudessin un xic a fer tota la paperassa del cotxe, vam decidir-nos pel bonic Peugeyota de tercera o quarta mà; ple de petits detalls d’ús que hem anat descobrint amb el pas de les setmanes.

Per exemple: és un Peugeyota perquè és un Peugeot amb motor Toyota, detall que ens va agradar perquè aquí tot és japonès i vam pensar que si calia trobar recanvis pel motor ens seria més fàcil. És un cotxe amb 5 portes, de les quals en funcionen bé dues. Una de les portes del darrera només s’obre des de fora: això és tota una ganga portant nens com en Guinot al darrera! La porta del conductor va molt dura i comença a no obrir-se amb finor des de fa uns dies. Però la bomba és la porta del maleter: per aconseguir obrir-la has d’estirar un cordillet que en Paul va instal·lar just a sobre de la safata del darrera; dins el cotxe.

El volant gira; no patiu: però clarament funciona amb direcció molt insistida!! Els pedals (especialment el de l’embrague) van durs com una mala cosa. Visca!! És el cotxe ideal per aprendre a conduir!!

La veritat és que tret del primer viatge on per arribar a Corpa des de El Alto (trajecte que es fa en hora i mitja; dues hores) vàrem trigar més de deu hores... n’estem molt contents i ja li tenim un cert carinyet.

Val a dir, que aquest llarg viatge d’estrena no el fèiem sols. No!! Ens hi acompanyava un senyor pastís de nata i maduixes que havíem comprat just abans de sortir de El Alto, per celebrar una bona notícia d’una de les companyes de l’hospital. Aquí a Bolívia els pastissos no són qualsevol cosa, al contrari! Són d’aquells ben grans, de pam i mig d’alçada i habitualment plens dels colors més artificials i fluorescents. Vaja, que el pastís dels còmics i les pel·lícules, existeix!

Així doncs, vam emprendre la nostra odissea cap a les dotze del migdia, esperant arribar a Corpa per dinar tard. A més a més d’estrenar cotxe, havíem d’estrenar camí per tornar a casa; i és que com ben sovint passa per aquestes terres, havien bloquejat la sortida pel camí de Laja (el camí més directe per adreçar-se cap a l’altiplà de Machaca). Ni modo! Sortim direcció a Viacha; i quan tot preguntant per El Alto ja comencem a entreveure la ruta.... tot d’una el Peugeyota no respon als moviments de volant que fa l’Abraham i ens quedem palplantats enmig d’un camí de terra. Cap risc en la maniobra, perquè anàvem a dos per hora tot seguint una llarga fila de cotxes, però és clar... en quedar-nos clavats, la fila al nostre darrera, encara més i més llarga...

En resum: tres hores per arreglar la direcció del cotxe que s’acabava de trencar i sis hores més per arribar a Corpa... per sopar tard! En Guinot deuria tenir la sensació de creuar mig continent perquè el viatge va ser llarguíssim, però el cert és que tant ell com el pastís van arribar la mar de bé i com uns campions!

Val a dir que des d’aleshores tot va sobre les quatre rodes que toca, a banda de petits detalls que anem arreglant a mesura que apareixen. Així doncs, estem molt contents amb el tatano que ens porta pels camins de Bolívia i que ens ajuda a agafar confiança al volant.

Per acabar, un breu comentari sobre els altres cotxes que apareixen com a candidats en el concurs d’opinió i una nova proposta per a vosaltres en forma de joc de pistes.

Comencem:

1.- Suzuki Samurai (29% dels vots): inicialment la nineta dels ulls que volíem comprar. El cost, i el fet de no trobar un venedor que ens engalipés tan bé com la parella del Peugeyota, ha fet que enlloc de trotar pels camins de terra amb un 4x4 com Déu mana, anem franquejant pedres i forats sobre les rodes una mica elevades del Peugeyota.

2.- Mármol Automotor (3% dels vots): Vàrem haver de desestimar el model a causa dels pocs recanvis que actualment circulen pel mercat.

3.- Renó Espacial (11% dels vots): El foc que treu per la cua el desaconsellen en un terreny sec i àrid com el que vivim. Pobra paja brava!!

4.- Toyota Caldina (22% dels vots): És el model de la majoria de taxis que ens envolten. Especialment famosos per la gran velocitat i temeritat a la que circulen. Els que més abunden al nostre costat són els que fan el recorregut del Desaguadero a La Paz.

5.- Peugeyota 206 (14% dels vots): tot i no ser el més votat... ha resultat ser el triat!!

6.- MSC Orquestra (7% dels vots): l’única pega que té és que com veieu està molt ventilat, i això a 4000m ens va intimidar una mica.

7.- Micro típic bolivià (18% dels vots): hi hem somniat més d’una vegada, però ens faltava pressupost i un garatge ben gran on deixar-lo. Són els busets que més circulen per les ciutats de Bolívia. Tartanetes molt autèntiques!!

8.- Wols baixen confitura (14% dels vots): cotxe ideal de passejada ensucrada. Molt temptador, però poc adecuat per l’ús que n’hem de fer i per a conductors novells.

9.- Ferrari Enze (3% dels vots): Sembla que no seria la mena de model que caçaria més amb la família, i a més a més per aquí no es veu gaire!

10.- Wolkswagen Brasilia (el més votat amb el 37% dels vots): heu estat ben a punt d’endevinar-lo. Via Internet vam arribar a fer una oferta per aquest model, però a la fi no va sortir la compra. Circula força pels camins de Bolívia i de Corpa; de fet uns veïns del poble el tenen!!

I acabem! Us volem proposar que endevineu el nom del menut bolivià que esperem a principis de Desembre. En Guinot espera un germanet que es diu...

Primera Pista: el seu nom comparteix una vocal amb el nom d’en Guinot.

Apa, a pensar una mica i fins ben aviat!!