Una mariposa sense ales

Acabàvem la darrera entrada a finals de juny dient  “esperem poder tornar a donar notícies aviat”. Doncs per fi és aviat!

Aquests dies hem estat molt ben acompanyats i així és difícil donar notícies! Durant el mes de juliol han estat amb nosaltres l’Ignacio i la Pilar, durant el mes d’agost, la Maria i en Jordi i a finals de setembre i principis d’octubre, el Txepe i la Míriam. Moltes gràcies a tots per la vostra visita!

Així que ja ens hem plantat a finals d’octubre i en el darrer trimestre de la nostra experiència boliviana.

Durant aquest temps hem vist com creixen els dos vailets de la casa. En Guinot xerra molt, en un llenguatge propi intel·ligible pels que coneixem el català, el castellà i el seu meravellós món interior. Un dia, tot passejant, vam trobar unes ales de papallona. Passat un temps, dibuixant amb l’Ignacio i la Pilar va treure’s del seu repertori la frase estrella que encara l’acompanya: “és una mariposa sense ales”.

A en Ponç li acaben d’aparèixer les seves 4 primeres dentetes. Així, d’un dia per l’altre i totes de cop. S’aguanta força bé dret i si l’acompanyes fa passejades molt llargues. Ha après a fer sons bastants divertits i malgrat no parlar, es comunica molt bé.

 

Nosaltres encarem aquest darrer temps assaborint l’experiència, sabent que difícilment quan tornem tindrem les oportunitats que ens brinda cada dia l’altiplà. Una manera de fer de les persones diferent a la nostra i que ens interpel·la, uns paisatges immensos que conviden a somniar, una possibilitat de passar temps amb els fills, gaudint-los i aprenent a ser pares. Tant de bo que aquesta experiència ens ajudi a veure les coses tal i com són. Que aprenguem la diferència que ja ha copsat en Guinot: una mariposa sense ales no és un cuc.